Alzheimer
La demència és un conjunt de símptomes. La paraula demència significa literalment ‘pèrdua de la raó’. La seua característica principal és la disminució de les funcions intel·lectuals com són la MEMÒRIA, ORIENTACIÓ, LLENGUATGE, RAONAMENT, etc.
Esta disminució intel·lectual interfereix de forma significativa en les activitats de la vida diària.
Parlem de demència senil quan es produeix després dels 60 anys; si la demència es produeix abans dels 60, parlem de demència pre-senil o demència precoç.
Les demències poden ser:
• SECUNDÀRIES, quan la seua aparició està condicionada per l’aparició de tumors, alteracions tiroides, alteracions en l’àcid fòlic, dèficit de vitamina B12, etc.
• PRIMÀRIES, quan la seua aparició no ve determinada per cap d’estos processos.
Depenent del tipus de demència estes poden ser Reversibles o Irreversibles, encara que només un 1-3% es poden curar:
La Malaltia d’Alzheimer és un tipus de demència primària i irreversible. És la més comuna de les demències (60%), encara que hi ha altres tipus de demències, entre altres:
o Demència Vascular
o Demència per Cossos de Lewy
o Demència de Lòbul Frontal.
Què li passa al meu familiar?
Què li passa al meu familiar? Els símptomes d’alarma a l’hora de detectar una possible demència són:
Pèrdues de memòria que afecten significativament el dia a dia de la persona.
Dificultats per a realitzar tasques familiars (p.e. preparar el menjar).
Problemes de Llenguatge: oblit i substitució de paraules.
Desorientació en el temps i l’espai: s’oblida de la data, es perd en llocs habituals.
Pobresa de juí o raonament: es vist amb roba inapropiada , segueix conductes anòmales.
Problemes en el maneig dels diners.
Pèrdua de coses o ubicació en llocs incorrectes: la planxa en la nevera, el rellotge en el sucrer.
Canvis d’humor.
Canvis de Personalitat: suspicàcia, temor.
Pèrdua d’iniciativa.
Diagnòstic
El primer pas és acudir al nostre metge de capçalera qui després de valorar al nostre familiar considerarà oportú remetre’ns al metge especialista (Neuròleg, Geriatra, Psiquiatra).
Una vegada en la consulta del metge especialista, este haurà de realitzar dos tipus de proves al nostre familiar, estes són:
- Proves psiconeurológiques
- Proves físiques; TAC Cranial i una analítica de sang i orina.
Amb els resultats de totes les proves el metge especialista estarà en condicions d’emetre un diagnòstic precís del que li passa al nostre familiar
Tractament
Hi ha dos tipus de tractament en les demències:
1. Tractament farmacològic; Consisteix en l’administració de fàrmacs.
Tractament cognitiu; té per objectiu retardar l’evolució de la malaltia (Aricep©, Prometax©, Exelon©, Ebixa©, Axura©)
Tractament conductual; té per objectiu pal·liar els símptomes conductuals associats a la demència, com ara l’ansietat, depressió, agressivitat, conductes anòmales, etc. (Risperdal©, Seroquel©(Quetiapina), Orfidal©, Rivotril©, Deprax©, Trankimazin©, Haloperidol©, etc)
2. Tractament no Farmacològic.
S’entén per tractament no Farmacològic aquelles intervencions, que a través de elements no químics, pretenen millorar la qualitat de vida de les persones.
El tractament no Farmacològic en les demències es realitza a través de la ESTIMULACIÓ. Es tracta d’un conjunt de tècniques terapèutiques i estratègies ambientals que pretenen mantenir o potenciar les capacitats cognitives i funcionals que es veuen alterades per la malaltia.
Els últims estudis revelen que la combinació de tractament farmacològic + no farmacològic és més eficaç que cada un d’ells per separat.